Amb el seu nou llibre de poemes, rastre nival, el quart des del 2009, àngels marzo (caldes de montbui, 1977, i lleidetana dadopció voluntària) ha abandonat lèpoca de laprenentatge i competència i ha fet el salt directe cap a la maduresa humana, intel·lectual i artística. francament, feia temps que no llegia un recull de la contundència, la valentia, lextremitud, la lucidesa, lexigència i la dura i delicada bellesa de rastre nival. la poeta reflexiona a fons sobre la tossuda voluntat de la vida dimposar se (?per. la vida insisteix com la saba dels arbres?) malgrat les incerteses, els somnis fallits, els fracassos assumits i limplacable pes de la realitat. a través duna galeria extensa dimatges que recorren la hist.ria de lagència humana en positiu i negatiu, des de la prehist.ria al segle xxi, lautora es pregunta si la poderosa metàfora de la zona nival que presideix el conjunt significa el buit i lextinció o, contràriament, la continuïtat i la resiliència. serem necr.fils o bi.fils per utilitzar els termes derich fromm? crec que sendevina la tria dàngels marzo: el camí marcat per henri cartier bresson, lyubov morekhodova, zygmunt bauman, rosa parks, itzhak perlman i william a. watkins. rastre nival aposta en ferm per un rearmament de la poesia per contravenir la banalització i la tebiesa actual (sam abrams)
