Amb l agudesa i el sentit comú que l han convertit en articulista de capçalera de milers de lectors, quim monzó comparteix desconcerts, ridiculitza petuláncies, se subleva contra la correcció política i constata l amenaça del gregarisme. amb irreveréncia i rigor, monzó combina la causticitat, l escepticisme, una competéncia de forense i una prosa periodística que joan de sagarra va qualificar «de primeríssima qualitat». el tema del tema aplega els millors articles que monzó ha publicat a la vanguardia els anys 1999, 2000 i 2001, i s afegeix als set volums d articles anteriors amb qué va forjant una crónica, ja imprescindible, de les décades a cavall dels segles xx i xxi. «llegir monzó és com prendre vitamines.» luis landero «monzó és encara millor del que sembla. sembla enginyós, i n és, peró sovint s oblida que l enginy és un ingredient indispensable del geni. sembla gamberro, i n és, peró tot escriptor de debó ha de dur dins un gamberro. sembla humorista, i n és, peró molt més seriós del que sembla, si és que hi pot haver cap humorista que no sigui molt seriós. sembla cínic, i n és, i també és, per tant, un moralista.» javier cercas
