Amb puta postguerra, josep piera presenta les seves primeres memóries literáries: la visió de cine duna época gris i dramática de la história personal i col·lectiva del nostre país, un país derrotat en una guerra; un retrat dun jo que narra un temps i un lloc concrets dels anys quaranta als seixanta , peró més aviat allunyat dels punts que destaquen als mapes.els records juganers dun xiquet, les dolces amargors adolescents, els somnis del poeta joveníssim, els desitjos, les il·lusions i els drames absurds del jove, així com els seus viatges iniciátics valéncia, barcelona, parís, mallorca , converteixen puta postguerra en un relat real, lúcid, líric, i rialler, a favor del record, peró prou més irónic que no nostálgic. un viatge de la memória a través de les icones dun temps perdut: sussuïts de la guerra civil, estampetes i tebeos de sants, fotos familiars i de festes, pel·lícules de hollywood, lectures atzaroses, cançons de moda..., una série de personatges, de peripécies, i de fantasies, que conten una vida viscuda en un escenari de ficcions reals.amb una prosa ágil, popular i directa, josep piera ofereix una memória alliberadora de la postguerra franquista i mundial, del segle xx, la llarga postguerra dels que mai no es van voler vençuts.
